AUTOPSICOGRAFÍA

El poeta es un fingidor.
Finge tan completamente
Que hasta finge que es dolor
El dolor que de veras siente.

Y quienes leen lo que escribe,
Sienten, en el dolor leído,
No los dos que el poeta vive
Sino aquél que no han tenido.

Y así va por su camino,
Distrayendo a la razón,

El tren girando con cuerda
Que se llama corazón.

                                     Fernando Pessoa

.De vegades per obtenir un bon resultat d’una obra ens podem arribar a ficar tan en un paper fingit que ens oblidem de la nostra pròpia identitat i del que realment sentim. Les millors paraules sorgeixen del sofriment. El poeta es centra tan en la seva obra i en els detalls que fan que sigui realista ,que s’oblida de que realment potser no és tan lluny de la mateixa realitat. Darrere de les paraules i dels fulls sempre pot haver-hi sentiments reals i no tan reals. La gent sent l’escrit però mai serà capaç de sentir el que sent qui ho ha escrit. Creiem que les paraules són una decoració i que no estan basades en la realitat. El poeta té dos funcions : transmetre allò escrit o escriure allò que sent i que mai ningú arribarà a entendre excepte ell.El poema tan sols és el reflexa del full al lector i del full als sentiments del poeta.