Corrandes a gust popular

*
Val la pena ser discret?
Jo no ho sé, si val la pena.
El millor és estar quiet
i fer la cara serena.

*
Totes les coses que dius
no són, en fi, veritat.
Però, si ens fan ser feliços,
això és la felicitat.

*
El molinet de cafè
fa pols aquells grans que mol.
La pols que és ja la meva ànima
va moldre qui em deixà sol.

*
Aigua que passa i que canta
és aigua que fa dormir...
Somiar és cosa que encanta,
pensar però no sentir.

*
El dia de Sant Joan
hi ha fogueres i follies;
uns gaudeixen, altres no,
talment com els altres dies.

 

Fernando Pessoa

Corrandes a gust popular s’estructura en 5 estrofes de 4 versos cadascuna.

1. La discreció és una cosa incerta, moltes vegades no sabem perquè som discrets per tant..... ens diu amb sinceritat i sense entrebancs que ell no sap si realment serveix d’alguna cosa actuar amb discreció, val més actuar amb normalitat.
2. De vegades ens auto enganyem per fer-nos contents. Les mentides fan la felicitat? Sí, enganyar-nos a nosaltres mateixos ens fa crear una felicitat fictícia amb la que ens sentim agust sense voler acceptar que potser realment no hauria de ser així.
3. A la tercera estrofa trobem ja algunes figures retòriques com ara metàfores i personificacions. El molinet de cafè és una persona que destrossa els grans i els fa pols, els grans són l’ànima del poeta. Seguint amb el molinet com una persona ens diu que és el mateix que el destrossa i el deixa sol a la vegada.
4. En aquesta estrofa ja no tenim les pistes tan clares però per lògica podem acabar dient que el soroll de l’aigua és tranquil·litzador i el fa dormir. Quan dorms somies i somiar vol dir pensar però no sentir.
5. Finalment eludeix a una festa popular que sol ser animada però ell li treu aquest encant remarcant que tot i ser festa pot haver-hi gent que s’ho passi bé i gent que no deixant de banda que sigui festa. Una festa no taparà les nostres preocupacions i els nostres mals. És un dia com tots els altres.