Blogia
x__X

Miquel Martí i Pol

QUADERN DE VACANCES

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Salveu-me la mirada, que no es perdi.
Tota altra cosa em doldrà menys, potser
perquè dels ulls me'n ve la poca vida
que encara em resta i és pels ulls que visc
adossat a un gran mur que s'enderroca.
Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer
fins a l'altura màgica del gest,
ara que el gest se'm menja mitja vida
i en cada mot vull que s'hi senti el pes
d'aquest cos feixuguíssim que no em serva.
Pels ulls em reconec i em palpo tot
i vaig i vinc per dins l'arquitectura 
de mi mateix, en un esforç tenaç
de percaçar la vida i exhaurir-la.
Pels ulls puc sortir enfora i beure llum
i engolir món i estimar les donzelles,
desfermar el vent i aquietar la mar,
colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Viuré, bo i mort, només en la mirada.

COSES D'aquest estiu no en vull recordar més
que la mirada de complicitat
d'una veïna que prenia el sol
ben nua i va somriure complaguda
quan va adonar-se que la contemplava,
i aquell instant fugaç, irrepetible,
de quietud total, que el món restà 
desert de si mateix i era un cristall
transparent i compacte altra vegada.
Tota altra cosa no serà l'estiu,
aquest estiu, vull dir, i si algú em parla
d'aquelles mil foteses inefables
que componen els dies i les nits,
diré tranquil.lament: No me'n recordo.    

Comentari En aquest poema el que ens intenta transmetre, són les meravelles que li han passat en una època concreta, l’estiu. Parla de tot el que aquest estiu li ha transmès. Com? Per mitjà de la vista. No és un sentiment, és un sentit, un sentit que li aporta molts sentiments diferents. El poema té dues estrofes. En la primera ho podem veure clar, ja que demana conservar la vista per sobre de tot, davant de la mort. A partir d’un sol sentit pot captar totes les belleses de la vida,pot  viure, identificar-se ,estimar i  quedar-se sorprès davant de tota imatge que li aporti una sensació. El segon paràgraf és l’origen de tots aquests sentiments, que es queda resumit en tan sols imatges i gestos. Només és estiu tot allò que la seva visió ha pogut captar i hagi estat transformat en sentiments agradables.

Comentari

Aquest poema, és com una mena de manifest de sentiments, que el que intenta dir es que aprecia molt a una persona. 

En la primera estrofa descriu el que significa aquesta persona cap a ell per mitjà d'elements de la naturalesa. Com ara, la terra, el vent, la pluja, el bosc...

En el segon paràgraf parla en sentit melancòlic, el que pensa quan aquesta persona no està a prop.Parla del que sent cap a la persona.

En l'últim paràgraf diu que aquesta persona l'ajuda a viure, li dóna vida, quan esta aprop seu.

Llibre sense títol

    Si fossis terra creixeria en tu
    i llevaria fruits d'una rara dolcesa,
    seria fidel als camins que et solquen la pell
    i als rius secrets que et travessen l'entranya.
    Si fossis mar manllevaria el vent
    per desvetllar-te remotíssims ecos.
    Si fossis pluja et rebria tot nu.
    Si fossis bosc estimari l'ombra.

    Només et tinc a tu. Covardament
    t'invoco a plena nit amb les mateixes 
    paraules que temps ha. La lluna és groga
    i em xucla el moll dels ossos. Tu retornes
    com un record de mi mateix i em cauen
    dels dits a terra, lentament, les restes 
    del temps caduc que he viscut sense viure.

    Ara és l'hora vermella delsguerrers.
    Marca la cera nova amb dits lentíssims.
    Estén-te a terra, acull-me.
    Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
    Retorno a tu i els passos em ressonen
    com si inventés camins per dins un claustre.

 

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter (Osona) el 1929.Ha escrit prosa i ha fet traduccions. Als catorze anys va començar a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil. 

La seva poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l'àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat.

Ha estat guardonat, entre d'altres, amb el Premi de la Crítica, el Premi Ciutat de Barcelona,el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ,la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts,la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Literatura ,i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
Entre l'obra musicada, destaca l'àlbum Un pont de mar blava, del qual és coautor de les lletres amb el cantant Lluís Llach.

Els homenatges populars i les distincions honorífiques s'han multiplicat d'ençà del seu setantè aniversari.

És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Va morir el 11 de novembre de 2003.