No puc, de nit, i a l'aventura
NO PUC, DE NIT, I A L'AVENTURA ...
No puc, en nit de sal, dolent,
Petjar les cales on, vençudes,
Les testes dels herois, al vent,
Són paperassa antiga. Rudes,
Algues i molsa i ventolera
Hi inscriuen llur nom: Missatge
De llum a recer dels esculls!
Plouen més cares, i les platges
Són, fugaç, una encesa d'ulls
Mentre el clam mor a la pedrera.
No puc, de nit, i a l'aventura
Escriure el Nom al gruix del mur
Que em cela el Tot a l'hora impura;
Ni, foguejant l'escrit del Fur,
passar el portell sense bandera.
Josep Vicenç Foix
Aquest poema forma part del llibre Desa aquests llibres al calaix de baix, publicat el 1964. L’any en que es va publicar possiblement tingui molta relació amb el que tracta ja que aquella any a Catalunya es va esdevenir un corrent polític basat en la independència dels Països catalans i la creació d’un Estat Català. Aquest poema ens mostra amb un seguit de petites descripcions d’elements de la natura com d’important és per al poeta ser identificat amb la seva pàtria, com és d’important tenir una bandera, i sense tot això ell no és capaç de fer res, no és capaç de seguir. Tot queda en miserable si ell perd la identitat d’allà on prové. També ens diu que no pot continuar mentre veu que Catalunya s’està perdent.
