Sé un poble lluny de provença
SÉ UN POBLE LLUNY DE PROVENÇA ( on he deixat les claus)
A Concepció Martí
Sé un poble lluny de Provença
Blanc de pètals de matí,
No hi ha torres de defensa
Ni contrades de remença
Sense casa ni molí.
Ni enyorança, ni temença,
Ni l'ocell en roc marí:
La vinya pertot s'agença
I en ermots en defallença
Creix el blat d'etern nodrir.
Tot és llum a l'hora tensa
Amb frescors de monestir;
Per una Alta Complaença
El sol hi lleva semença
En rostolls de bon seguir.
Tot és do, tot recompensa
I l'Extrema Coneixença
Per qui en sap trobar el camí;
A l'Alba de la Naixença
Tu i jo hi voldríem morir.
Josep Vicenç Foix
Aquest poema pertany al llibre On he deixat les claus (1953).
En aquest poema, l’autor ens intenta transmetre la seva necessitat de marxar d’allà on prové amb un seguit de petites descripcions que designen aquest poble lluny de Provença del qual ens parla al principi i on ell desitja anar a parar. El poeta és un exiliat de la seva pròpia terra, possiblement fent referència a la guerra ell se sent descolocat i desarmat, no té on anar ja que les condicions l'han obligat a marxar d'allà on provenia. Ens parla de sentiments com la enyorança, la temença. Quasi tots els versos acaben amb “ensa” o “ença” per donar musicalitat al poema. Cap al final tracta sobre que és aquella gent intel·ligent la que sap i vol trobar un lloc agradable per posar fi a la seva vida, cosa força dificil i complicada en temps de guerra.
0 comentarios