Alguns dimonis nous sota la capa del sol
Poemes inèdits, 2001
Aquest poema d’Enric Casasses es titula “ Alguna dimonis nous sota la capa de sol” i es basa en una visió del amor amb unes rimes i comparacions que en treuen la seva part dramàtica. El poema es divideix en nou estrofes de quatre versos cadascuna. Durant la primera i la segona estrofa el poeta parla d’aquelles terceres persones que s’imposen en una relació i del patiment de l’enamorat , de la ràbia acumulada i de com pateix per no alarmar-se davant d’aquesta situació. Descriu com solem posar bona cara davant d’aquells petits problemes que semblen tan insignificants vistos exteriorment però que ens poden interiorment. Tracta l’amor com una cosa que impedeix viure , el teu sofriment és tan gran que posa en dubte la teva vida.Ala tercera estrofa amb un seguit de figures retòriques potser incomprensibles per a nosaltres , entenem que les noies van vestides per seduir però hi ha algú que no et permet ser seduït , algú que t’empeny cap al precipici ,aquell amant gelós. Entre les estrofes quatre o cinc parla malament de la noia, parla de que el tracta malament i gaudeix veient com pateix pel seu amor.Seguidament torna a parlar de les terceres persones que intervenen en les relacions de les altres. A la setena estrofa el poeta diu que malgrat tot el mal que aquella dona li hagi pogut causar , quan la mira i la veu se’n oblida. A la penúltima estrofa d’una manera original el poeta dóna importància a aquella gent que segueix lluitant per amor , aquella gent que no es desmunta davant de les negacions o davant de la foscor. El poema finalitza amb un seguit de figures retòriques que fan referència al físic de la noia ( la perla, el mar, ) i a l’amor ( angèlic i solar). Aquest poema m’ha costat una mica d’entendre però he conclòs que tracta l’amor i el seu patiment d’una manera natural , d’una manera potser espiritual i a la vegada cruel.
