Alguns dimonis nous sota la capa del sol

Dolents dimonis s'infiltren als amors i quan l'amor va créixer més, paties com els reixats que apamen els furors heroics del lleopard que contenies i alhora refrenaves un somriure com un vent aturat entre les fulles perquè l'amor no vol deixar-te viure i a mi del teu somrís només despulles, flors del martiri vestides de desdeny, l'enclusa ardent entre roses de glaç, t'esquivo el riu i el pou, l'àngel m'empeny i al precipici obert va alegre pas. Llavors volant d'infern tropa dolenta o bé la teva fe de caure em salva collint-me com un brot d'herba pudenta a l'hora del poder [abans de l'alba] per treure'm de la fórmula la flor que tu pots treure de la meva vi- da retenint tu el somriure i jo el plor, mesclant la droga dura amb romaní. Dimonis totxos s'infiltren als amors però no els gosen desarticular sentint tots que la dea dels fervors tan dolços no la poden ni pensar. Què importen quatre mates arrencades a la reserva escassa del meu cor si veig ara als teus llavis les onades morint besant un llit d'arena d'or... I els pobres satanassos es pregunten d'on té la força de tancar-se l'ostra, on és la llum on els nos no ens desmunten, on no es veu res, on hi ha la força nostra. La perla del somriure continua vivint al seu palau de vora mar i ho diuen els teus ulls en la llum nua d'aquest amor angèlic i solar.

Poemes inèdits, 2001

Aquest poema d’Enric Casasses es titula “ Alguna dimonis nous sota la capa de sol” i es basa en una visió del amor amb unes rimes i comparacions que en treuen la seva part dramàtica. El poema es divideix en nou estrofes de quatre versos cadascuna. Durant la primera i la segona estrofa el poeta parla d’aquelles terceres persones que s’imposen en una relació i del patiment de l’enamorat , de la ràbia acumulada i de com pateix per no alarmar-se davant d’aquesta situació. Descriu com solem posar bona cara davant d’aquells petits problemes que semblen tan insignificants vistos exteriorment però que ens poden interiorment. Tracta l’amor com una cosa que impedeix viure , el teu sofriment és tan gran que posa en dubte la teva vida.Ala tercera estrofa amb un seguit de figures retòriques potser incomprensibles per a nosaltres , entenem que les noies van vestides per seduir però hi ha algú que no et permet ser seduït , algú que t’empeny cap al precipici ,aquell amant gelós. Entre les estrofes quatre o cinc parla malament de la noia, parla de que el tracta malament i gaudeix veient com pateix pel seu amor.Seguidament torna a parlar de les terceres persones que intervenen en les relacions de les altres. A la setena estrofa el poeta diu que malgrat tot el mal que aquella dona li hagi pogut causar , quan la mira i la veu se’n oblida. A la penúltima estrofa d’una manera original el poeta dóna importància a aquella gent que segueix lluitant per amor , aquella gent que no es desmunta davant de les negacions o davant de la foscor. El poema finalitza amb un seguit de figures retòriques que fan referència al físic de la noia ( la perla, el mar, ) i a l’amor ( angèlic i solar). Aquest poema m’ha costat una mica d’entendre però he conclòs que tracta l’amor i el seu patiment  d’una manera natural , d’una manera potser espiritual i a la vegada cruel.

http://www.sant-cugat.net/daltabaix/cas.htm