I beg your pardon
I beg your pardon (1979)
Quan el centre del món
no ets ben bé tu
(per més que en tinguis la il•lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar-te per què vius:
distreu-te rosegant l'ungla d'un dit.
Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que honestament
comences a saber que no ets ningú,
para't per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.
Problemes cada volta més esquius
et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.
Parent de Badalona o d'Istanbul,
tant si ets actiu com si fas el gandul,
en aquest nostre món sense demà
és molt difícil de guanyar-te el pa.
No et donaré ni el més petit consol,
et volaran un dia qualsevol.
Però entretant evita alguns transtorns,
posant-te ben cordats els pantalons
Salvador Espriu
Aquest poema es divideix en quatre estrofes. A la primera ens vol transmetre la idea de que si no destaquem en alguna cosa i algú ens trenca les il·lusions no ens hem de desmoralitzar ni trencar-nos el cap amb preguntes que no porten enlloc sinó que hem de buscar una altra sortida i no estancar-nos.
A la segona estrofa fa referència a què quan ens adonem de que nosaltres no som el millor de tot i que molta gent no depèn de nosaltres ( hem fracassat), és quan comencem a saber que d'entre tanta gent nosaltres no som res en comparació. Com a remei cap al final del vers posa la violència, que més que violència podríem dir que és un mètode de desfogar-se.
A la penúltima estrofa intenta treure-li importància al fet de que no tothom depengui de tu, i que aquest no és el principal problema, hi ha problemes més grans.
A l'última estrofa l'única idea que intenta transmetre és que s'ha de tocar de peus a terra i que hem de buscar-nos la vida i mirar de deixar aquestes il·lusions impossibles de banda.
