Blogia
x__X

Joan Brossa

Senyor

Senyor

Cal dir que m'ha costat decidir-me sobre quin poema escollir entre la gran varietat de la qual Joan Brossa disposa. Finalment he triat Senyor, que pertany a poemes objecte.

La imatge del poema Senyor, ens mostra un barret de copa amb una clau per donar-hi corda al cantó.

Sincerament, després de veure gran part de la col·lecció de poemes objecte que aquest home té, ja no sé que pensar sobre el significat del poema, ja que jo potser no tinc aquesta visió tan abstracte de coses tan simples. 

En fí, trobo que si ha volgut simbolitzar la paraula senyor així és perquè normalment quan diem " és tot un senyor", ens estem referint a una persona que simplement intenta donar una imatge de correcció, un posat seriós i plenament conscient dels seus actes. Per això la clau per donar corda al costat, perquè quan som senyors ens comportem com si no fóssim nosaltres, com si ens haguéssin donat corda per actuar correctament i per dir-ho d'alguna manera " no fer disbarats" fora de context. Els senyors tots es comporten igual, amb educació i sense moviments fora de lloc, que donaria a ser com un ninot.  Si ens hi fixem, la corda esta clavada al que seria el cap del home, és a dir on hi guarda els seus ideals, les seves idees o pensaments profunds, per tant el fet de que s'hagi introduit aquesta clau just al cap vol dir que esta bloquejant qualsevol acte o pensament propi de la persona.  Així arribem a la conclusió del senyor elegant com a ninot de corda. Una idea força original, a la vegada molt còmica i certa.

Cal dir que he trobat original tot el repertori de poemes objecte de Joan Brossa , de tant en tant va bé mirar-se l'entorn amb humor.

 

Cossos

Mentre el cos de bombers tenen   

botes inadequades

cascos que s'escalfen

falta de màscares

falta de telèfons portàtils

i manca de cotxes   

el cos de policia ha estat reforçat amb   

cascos d'acer

jeeps

cotxes-cisterna

bombes lacrimògenes

 i material de tota mena.  

 *   

Han volat amb cartutxos de dinamita el monument al fundador de la Guàrdia Civil. L'ona expansiva ha produït un greu tremolor en parets i fonaments i ha fet saltar les vidrieres de la planta primera de la Comandància de la Guàrdia Civil.   

Joan Brossa

 Aquest poema , potser una mica pessimista amb alguns aspectes crítics, ens intenta fer reflexionar sobre que d’alguna manera tots hem d’estar preparats perquè al final necessitem ajudar-nos els uns als altres. Cal buscar l’equilibri entre aquests dos exemples, perquè sinó al final no ens valdrem de res. Les dues primeres estofes estan oposades, una és tot al contrari que l’altre, la qual cosa en llenguatge literari és descriu com antítesi. L’ultima estrofa i la que ens fa reflexionar sobre les dues anteriors,  es basa en una fusió de les altres, la qual cosa ens fa veure més clarament l’error que solem cometre al millorar uns aspectes i deixar de banda d’altres simplement perquè els considerem més importants, o bé suposem que mai es podria donar el cas de que ens ajudessin a millorar els altres de més importants.  

Calcomanies 1972

Joan Brossa

Joan Brossa